Gasolina económica a toda hora y dia

07-10-2012

Los hermanos Rosset importan a Terrassa la tipologia de gasolineras "low cost"

L'economic. 6/10/12

Jordi Alemany 

Els germans Joan i Jordi Roset han revolucionat el sector de les gasolineres a la cocapital del Vallès Occidental, Terrassa, des que el maig del 2011 van posar en funcionament l’empresa Petro7, la primera benzinera low cost que funciona tot els dies i hores de l’any al municipi. El carburant és més econòmic que a les gasolineres convencionals –omplir el dipòsit pot suposar un estalvi de tres euros– i l’ajustada de preu no té gaire secret: reduir les infraestructures al mínim –sense tenir botiga ni túnels de rentat–, prescindint de personal i automatitzant tot el procés amb un caixer incorporat al mateix sortidor perquè sigui el client qui s’ompli el dipòsit. “No és una idea nova, ja que fa anys que n’hi ha a zones rurals i en altres països com Suïssa o França”, explica Jordi Roset, però sí que van ser els primers a implantar-lo en zones urbanes.

Admeten que no tenien cap experiència en el sector –són socis de l’empresa tèxtil familiar Betsol i també han obert la botiga Traces Outdoor, especialitzada en material de muntanya–, però el fet de tenir un cosí amb dues gasolineres convencionals, a qui van anar preguntant pel negoci, els va engrescar a tirar-ho endavant. També hi va ajudar el fet de tenir un terreny disponible i que el planejament urbanístic del municipi ho permetés, explica Roset. Amb tot, van tardar dos anys a obtenir tots els permisos de les administracions, i van començar amb un únic sortidor “a mode de prova”, però al cap d’un mes “vam posar un segon sortidor perquè estava col·lapsat”. Un any després han fet una segona inversió en els terrenys per ampliar la capacitat i arribant a tenir fins a cinc sortidors dobles, és a dir que els permet fer deu serveis a la vegada.

El camí no ha sigut fàcil perquè també s’ha dissenyat un software específic per anar solucionant problemes de funcionament detectats, de manera que el fet de no haver-hi personal físic no signifiqui un mal servei al client. Transmetre aquesta confiança sense ser-hi present ha sigut un dels aspectes en què més han treballat, i ara asseguren que la resposta i la gestió d’incidències és immediata gràcies al control absolut que tenen del sistema mitjançant un smartphone o un ordinador. L’altra gran feina ha sigut desmantellar el tòpic que un baix preu és equivalent a mala qualitat. Aquestes “llegendes urbanes”, explica Roset, van des d’haver d’escoltar que calibraven malament les màquines per servir menys carburants, que barrejaven productes o que compraven les restes de les cubes plenes d’impureses. “Tot és fals”, ja que el producte ve microfiltrat i, com Cepsa, Repsol i la resta de grans empreses, “ens subministrem de les mateixes cubes, refineries de Tarragona o dels vaixells de l’Aràbia Saudita”. A més, explica que els seus sortidors tenen un sistema de microfiltatge addicional que moltes de les convencionals no tenen i, per tant, encara donen un millor producte.

Reconeix que el negoci estava enfocat d’inici a persones amb rendes baixes, però que actualment tenen clients de tot tipus i hi passen fins a un miler de vehicles cada dia. Als autònoms els gestionen les factures i, juntament amb les empreses, els ofereixen condicions especials.

I, com en tot, un bon negoci no tarda a tenir competidors, com és el cas de Petro7, que ha vist com a Terrassa ja hi ha dues gasolineres low cost més. Això els dóna per tancat el mercat a Terrassa, però no descarten expandir la fórmula a poblacions veïnes perquè “nosaltres venem preu i, quant més volum tinguem, podrem comprar millor”. Res en concret encara, però estan oberts a qualsevol fórmula, fins i tot la de franquícia o d’altres amb gent que té un terreny disponible però no vol entrar en el sector.

El pla per recuperar la inversió, feta per etapes, era de cinc anys i ja saben que s’allargarà per l’entrada de la competència. Roset ho qualifica de negoci amb un rendiment “normal, però que està bé pels temps que corren”. L’hàbit de consum també ha canviat i ara la gent ja no omple tant el dipòsit, no posa gasolina a finals de mes si és capaç de desplaçar-se dues vegades al dia per posar cinc o deu euros.